Calsapeu en plena forma

Cap a una trentena de persones assistiren ahir, a l’Ateneu, a la presentació, la primera de totes les programades, del poemari de Joan Calsapeu, El Tel de les Coses, que com ja s’ha dit acaba de publicar Viena Edicions. Potser no són gaires, una trentena, però segons com, i ben mirat, són moltes. Es tracta de poesia, de poesia en majúscules i, així i tot, més de vint exemplars d’aquest llibre esplèndid, n’arribà a signar l’autor. Ara, el que convindria, si aquest fos un país tan sols un poc normal, fóra que els crítics de referència que hi ha s’hi fixessin i en cantessin les excel·lències i les expandissin. Llengua en estat pur i molt més, tot un homenatge. La recerca de l’espai que correspon a cada mot i la contundència de la sàvia ironia i el bon humor, luxúria inclosa. Un plaer dels més grossos. Calsapeu en plena forma. I la lliçó d’aquest tel de les coses que m’apar que és la llengua. La llengua que ens cal encara desentelar per acabar de creure-hi del tot, en la llengua i en el país. I ara hi ha aquest llibre que et mostra un dels camins possibles. Camins, encara, sí.

Anuncis

El Tel de les Coses

Divendres 6, demà passat, presentarem a l’Ateneu, amb el professor David Estrada, el poemari d’en Joan Calsapeu, El Tel de les Coses, recent guanyador del 40è Premi de Poesia Vila de Martorell 2015. Em plau parlar d’aquest llibre que ha publicat Viena Edicions. En primer lloc a causa de l’autor mateix, col·lega, amic, escriptor, recopilador de dites i frases fetes, poeta i estudiós investigador constant de la llengua que ell tant estima. Ell i nosaltres, no cal dir-ho. I no és només que l’estimi, la llengua. Hi creu fermament i així ho transmet sempre i cada dia als alumnes que el segueixen a les aules on compleix el seu ofici, que és el de professor o, potser més ben dit, de mestre. I dic mestre perquè hi ha tingut i hi té deixebles, esclar. Ara arriba El Tel de les Coses, aquest poemari que em sembla esplèndid i fet tot ell d’un català col·loquial encomanadís i ple d’un amor als mots i a les coses que aquests mots designen. I amb tot el gust i la passió que fan falta. No oblidéssim pas, per exemple, que el mot tel del títol es refereix, per a qui no ho sàpiga, a aquella capa molt més que prima que, cobrint la superfície del que sigui, en lleva la transparència del que pugui haver-hi dessota, d’aquest tel. Lírica, Èpica i l’Eixida del llibre on hi ha Un Servidor de Vostès en què llegim per exemple: “M’he passat la vida / provant de ser qui sóc / i no me n’he sortit / …” I reminiscències, també reminiscències de poetes llegits, i apresos, que ja no hi són. No cal pas ara esmentar-los i em quedo, de moment, amb aquestes Illes, no menys esplèndides: “Els continents / vénen determinats / pels continguts. / Les illes, altrament, / són incontinents / com l’olor dels xiscles / dels nens o del llentiscle, / o com la jeia impudent / de les savines a la platja. / A les illes les arrels frisen / de ser rama i tenir ocells / i sentir la braó del vent / en molts clítoris florals. / Les illes són nereides / de pell tèbia, sorramolla, / que somien déus mascles”.

En fi, aquest gust i aquesta passió que deia. Serà divendres, a les 7 del capvespre a l’Ateneu. I enhorabona, Joan Calsapeu. I enhorabona Viena Edicions. I, si un cas, ja després farem les copes que calgui i ens vinguin de gust. Només faltaria.