En vindran de millors

A dues hores escasses. Difícil de pensar en qualsevol altra cosa. No sé què dirà, el President. Ni com ho dirà. Sé només el desig de fa tant i tant de temps. Potser farà falta un poc més de paciència, podria ser. I aguantar i aguantar les pors i els temors, jutges i fiscals i policies, úniques raons d’aquest govern d’Espanya sempre allunyat de la paraula i del raonament que no sigui la pura i simple amenaça. I cal que demà i aquests dies que vénen el Govern nostre continuï essent-hi. Perquè després, d’aquí no gaire, aquests bancs i aquestes empreses, que ara han canviat d’adreça fiscal, tornaran. Tots tornaran, no els sortirà a compte renunciar-hi. I aquest dematí d’avui de cap manera no haurà estat l’últim dematí de pau i tranquil·litat que haurem viscut. En vindran de millors, de molt millors.