Tot el que ja sabem

Llegir coses del tot estranyes al món d’avui, al món que ens toca viure. Llegir i fer mentre, a poc a poc, prenc consciència d’anar-me retirant camí del silenci i de la discreció total. I sense deixar de pensar, però, que la lectura, sobretot la dels llibres més bons i recòndits, és exactament una conversa amb éssers més savis i més interessants que els que podem tenir ocasió de conèixer al voltant nostre tal com ja Proust digué a Sobre la Lectura, aquest petit opuscle de 83 pàgines.

Després, en un dia com el d’avui que ja s’acaba, el record de tots aquells que deien que el soufflé va de baixa. Dissabte que ve, 11 de novembre, sant Martí per cert, jornada de pomes farcides a casa nostra (el relleno de tota la vida), Diada Nacional per a la Llibertat, carrer de la Marina, des de Travessera fins al mar, tot ha de ser ple a vessar.

I també aquesta cosa de “catalanistes no independentistes”. Quin oxímoron, Espadaler i companyia! Catalanista només ho és aquell que vol la llibertat de Catalunya. Perquè, si no, és espanyol. I que consti que no passa res: ser espanyol, o voler ser-ho, és una opció com qualsevol altra. La mar de respectable. Si no fos…tot el que ja sabem.

Plebeisme

Si el gust pels llibres creix amb la intel·ligència, els seus perills disminueixen amb ella. Un esperit original sap subordinar la lectura a la seva activitat personal. Per ell és tan sols la més noble de les distraccions, sobretot la més ennoblidora, perquè només la lectura i el saber fan tenir “bones maneres” a l’esperit. Només podem desenvolupar la potència de la nostra sensibilitat i de la nostra intel·ligència en nosaltres mateixos, en les profunditats de la nostra vida espiritual. Però l’educació de les “formes” de l’esperit es fa en aquest contacte amb els altres esperits que és la lectura. Els il·lustrats continuen essent les persones de qualitat de la intel·ligència, i ignorar un cert llibre, una certa particularitat de la ciència literària, continuarà essent sempre, en un home de geni, una marca de plebeisme intel·lectual. La distinció i la noblesa consisteixen, també en l’ordre del pensament, en una mena de francmaçoneria de costums, i en una herència de tradicions. (De Marcel Proust: Sobre la lectura).

El plebeisme és allò que s’oposa a les bones maneres de l’esperit. Les nostres “autoritats pedagògiques” ja fa temps que decidiren bandejar la literatura com a matèria d’estudi. Ja no hi ha cap estudiant que llegeixi les grans obres de la literatura. Ningú no els les explica i molts professors tampoc no les coneixen. És lògic que hi hagi tan mala educació i aquest descrèdit i aquest menyspreu tan profunds de les formes. I és així que tenim, en general, una societat profundament mal educada i no podem de cap manera estranyar-nos-en. A punt de començar el nou curs acadèmic. I jo ja no hi sóc.