Veure el temps com passa

Veure passar el temps. Sinó que el temps no passa. És ell -el temps-, si de cas, que veu com passes tu a través d’ell, immòbil, impertorbable, estable, estantís, immutable. Tant de dia com de nit, amb fred o calor, amb pluja o vent. Tant se li’n dóna, de tu. I el que passa, tot el que passa, ja ha passat. També tu. Ell no, ell sempre hi és. Fes temps, fes, mata’l si vols, digues el que vulguis. Abans o després. ¿Després de què, per cert? No és veritat que hàgim nascut per veure el temps com passa. És, més aviat, exactament al revés.

Això de Tabàrnia, d’altra banda. Fractura territorial. Quina gràcia. 36 escons que es presentem com la solució de tot. 36 de 135!! Escamots de gent majoritàriament forastera i sense cap vincle, ni lingüístic ni de cap altra mena, amb el país on viuen i que els ha acollit. I el temps com passa! Tot pensant que, hores d’ara, ja n’hi ha ben bé prou, d’aquest color!!

Anuncis

Amos de casa nostra

Entenc, sense de cap manera compartir-lo, el sentiment dels qui diuen sentir-se tan catalans com espanyols. No hi ha res a dir. Sinó que, esclar, es tracta d’espanyols i, per tant, ja els deu anar bé la situació de submissió de Catalunya a la voluntat sempre indissoluble i unificadora que s’irradia des de Castella. Tampoc no hi ha res a dir. Alguns d’aquests segurament són fins i tot contraris al fet que s’apliqui la dissolució de l’autogovern nostre que les anomenades forces constitucionals, tan democràtiques elles, acaben de perpetrar. Potser és per aquesta mateixa raó que SCC convoca per a aquest diumenge que ve una manifestació a Barcelona a favor de l’aplicació d’aquest article 155, aquesta nafra. I hi criden els catalans i espanyols que “se sentin demòcrates”, quina gràcia. I just avui que fa 40 anys d’aquell “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí” del President Tarradellas. I just també quan aquells que mai no se n’han anat pretenen tornar per esbotzar-ho tot: govern, parlament, llengua…Recordem que cada pare de família ha de ser amo de casa seu i no pas de la del veí. Hi ha més d’una i de dues cases en cada societat, i terrenys diversos que li són annexos. I resulta, per tant, contradictori que un sol home sigui amo de totes aquestes cases i de tots aquests terrenys. (Paraula de Voltaire. A Barreges).