Vent de tardor

Aquesta diada de sant Martí i el record dels dinars de família, més de 25 a taula, de vegades al mateix taller de fusteria que hi havia a la banda del darrere de la casa, de vegades a la part del davant, només entrar, i amb tot de dipòsits d’Uralita per vendre al voltant. I pots de pintura Sherwin Williams també a la venda. Coses totes elles de les quals vivia la família d’un temps que es presenta ja gairebé com a remot. L’avi Martí i la branca dels Tomàs. La majoria ja no hi són. Memòria i vida, temps i temps de història viscuda que fem bé de recordar.

S’ha mort Chiquito de la Calzada i la Presidenta Forcadell, des d’ahir, és ja fora de la presó a canvi de 150.000€ i d’una mica de comèdia, tot s’ha de dir. I avui, aquesta tarda, marxa, manifestació, concentració, mobilització, al carrer de la Marina i per la Llibertat. La de Catalunya i la dels polítics nostres que el Regne d’Espanya ens té a la presó i a l’exili. No hi aniré, però. Tampoc no hi haurà llistes unitàries. I espero que no es compleixi aquella mena de profecia que deia que abans s’esquinçarà, s’esquerdarà, Catalunya que no pas…Per cert, que acabo de sentir que el tal García Albiol, el fracturat, demana a la Junta Electoral que no permeti que TV3 retransmeti les imatges de la manifestació. Quin element!

I de cap manera no ens hauríem de sentir desgraciats mentre tinguem aquí davant la tassa de marialluïsa a la vora de la llar de foc mig encesa en companyia de persones que estimem. A fora, se gira un poc de vent de tardor.

No hi ha llengües superiors

Un dels problemes és que ens hem arribat a creure que allò que tenim al davant, allò que tenim enfront, és superior i que hi estem del tot supeditats. I no és cert en la immensa majoria dels casos. Aquesta cosa ha passat, i passa encara, per exemple, amb la llengua. No hi ha llengües superiors a d’altres. No hi ha llengües inferiors a d’altres. Hi ha llengües amb més parlants que no pas altres, d’acord. Però això no vol dir res i no és indicatiu de cap superioritat. Hem estimat i estimem el català, però segurament no hi acabem de creure del tot. Sentiment d’inferioritat, potser, i manca de voluntat de personalització, de voluntat de ser. El predicat i preconitzat bilingüisme és segur que és una tragèdia per al català. No desapareixerà pas, el castellà, ni serà de cap manera proscrit, que no pateixi ningú. Però no és el castellà l’idioma que ens infon personalitat, recordatori d’una dominació i d’una imposició. Una literatura -en totes les seves formes- és l’esperit d’una llengua (Pla). Fondre llengua (català) i poble és donar-li un esperit. I aquesta sí que és una feina primordial, i, si convé sacrificar-hi tres generacions, cal fer-ho, impertorbablement (Pla, també). Que no són superiors, home. I la història ens l’han tergiversada.

Vigília de sant Martí. La poma farcida d’Arenys de Munt. El “rellenu”.