Una peça que fa nosa

La puntualitat és una obra mestra, sí, però abans d’ahir hi hagué aquella hora de retard que d’acord que, si no hi eres, no ho pots saber del cert, però que el que vas endevinant és una trencadissa que fa suposar que malauradament la cosa encara podria anar per llarg. Algú s’ha arronsat, no sé si amb raó o sense, però el cert és que el fet d’assumir no és el mateix que el fet de declarar i la suspensió immediata del que no s’ha declarat, una suspensió de setmanes, potser al capdavall el que provoqui sigui la convocatòria d’eleccions que deuran batejar coma constituents però que vés a saber si ho seran de veritat. Sembla que tinguem mala peça al teler. Si més no, alguna peça que fa nosa. Mentrestant, a l’altra banda, el que se sent és aquest xiuxiueig de reforma constitucional per mantenir-nos entretinguts, qui vulgui entretenir-s’hi, anys i anys, per molts anys, tot contemplant naturalment els toros des de la barrera. Vull dir que, de moment, la cosa aquí entre nosaltres no ha arribat a ser ni efímera. Parèntesi obert, però.

Ja ens coneixem

Aquest dematí he repiulat un text d’Eduard Lorda en què l’autor proposa, com a solució de l’atzucac, Joan Rigol com a president i Artur Mas com a conseller en cap, o primer conseller. La idea m’ha agradat i és per això mateix que he mirat d’expandir-la. Més tard, però, he rebut un missatge d’un amic dels que en sap i no només perquè hi treballa de ben a prop. Un missatge que diu: l’opció Rigol que llegeixo a twitter no és possible. L’Estatut prescriu que el president de la Generalitat ha de ser elegit entre els membres del Parlament. Per tant, ha de ser diputat. Condició que no es compleix en el cas de Rigol. I aquesta és una  exigència, per cert, que no s’estableix a la Constitució pel que fa al president del govern d’Espanya. Així que ja ho veuen!

D’altra banda, ja fa dies que no puc evitar de pensar, de tant en tant, si tot plegat no podria ser ben bé, de part de tots, una estratègia per anar guanyant temps. 3 mesos després, tant de retard. ¿Per què, si no, ara aquesta assemblea CUP la convoquen  per al 27-D? ¿Calen aquests 26 dies més d’espera? Naturalment diumenge 27 ja se sabrà qui haurà guanyat les eleccions a Espanya i si podria ser que, segons quin govern n’acabi sorgint, pogués haver-hi alguna oferta de negociació que fes trontollar la convicció de més d’un i de dos. Si el pròxim govern d’Espanya oferís canviar amb urgència certs articles de la Constitució, es comprometés a blindar la qüestió de la llengua, de l’ensenyament i dels concerts sanitaris, més d’un i de dos potser aleshores dubtaria. I, encara més, si des d’Espanya s’accedís a alguna mena de concert econòmic a la basca, ¿què passaria aleshores? Va, que ja ens coneixem. Tants dubtes i tantes ombres! ¿En què quedarà tot plegat?