En vindran de millors

A dues hores escasses. Difícil de pensar en qualsevol altra cosa. No sé què dirà, el President. Ni com ho dirà. Sé només el desig de fa tant i tant de temps. Potser farà falta un poc més de paciència, podria ser. I aguantar i aguantar les pors i els temors, jutges i fiscals i policies, úniques raons d’aquest govern d’Espanya sempre allunyat de la paraula i del raonament que no sigui la pura i simple amenaça. I cal que demà i aquests dies que vénen el Govern nostre continuï essent-hi. Perquè després, d’aquí no gaire, aquests bancs i aquestes empreses, que ara han canviat d’adreça fiscal, tornaran. Tots tornaran, no els sortirà a compte renunciar-hi. I aquest dematí d’avui de cap manera no haurà estat l’últim dematí de pau i tranquil·litat que haurem viscut. En vindran de millors, de molt millors.

Conseller en Cap

Fa estona que hi dono voltes. Tot i no ser republicà, m’agrada la pregunta i m’agrada el tracte de vós, ja era hora. Després, no sé per què el vicepresident Junqueras no fa servir, em sembla que mai, els adjectius Honorable, o Molt Honorable, que de sempre corresponen al President i als consellers del govern -ell, per cert, en diu membres. També em demano com és que fa tant de temps que ha desaparegut la figura de Conseller en Cap substituïda per la de vicepresident, que no és exactament el mateix i, a més, és un mot que em sembla més aviat lleig i prosaic. En fi, que no sé què se n’ha fet, del càrrec de Conseller en Cap, tan històric i tan estètic de sonoritat, i que tant m’agradaria que tornéssim a tenir.

Hi ha, però, encara una altra cosa que em volta pel cap i que no té res a veure amb tot això. O potser sí. Potser tot té a veure amb tot mentre continuem en vida. Un pensament de Chamfort en relació al que podríem dir-ne èxit literari i que diu exactament així: Allò que comporta l’èxit d’una quantitat important d’obres anomenades literàries és la relació que s’estableix entre la mediocritat de les idees de l’autor i la mediocritat de les idees del públic.

I també del mateix Chamfort sobre l’acció dels governs que va conèixer: El públic, el poble, és governat tal com ell mateix raona: el seu dret és el de dir ximpleries igual que el dels ministres consisteix a fer-les, a posar-les en pràctica. De part meva, deixeu-me dir, però, que la sort, o la fortuna, per arribar fins allà on sóc, haurà de passar per les condicions que el meu esperit li impongui.