Paraules de l’espectre

Brevetat i concisió. I discreció, també, si pot ser. Tres verbs: pregar, menjar, beure. Alegries senzilles. Patinar damunt la neu on n’hi hagi, no pas aquí a la vora de la mar, i qui en sàpiga i li plagui, esclar. Amor. I també el Conte de Nadal, de Dickens. I aquelles paraules de l’espectre (Jacob, que ja feia 7 anys que era mort) quan deia que “en aquesta època de l’any és quan pateixo més. ¿Per què vaig caminar enmig dels meus semblants amb els ulls abaixats i no els vaig aixecar mai cap a aquella estrella beneïda que va menar els savis d’Orient a una llar humil? Com si no hi hagués prou cases humils on la seva llum m’hauria pogut convidar! Caritat, pietat, indulgència, benevolència. Pel que fa als negocis, no haurien hagut de ser sinó un gotim enmig del vast oceà dels meus interessos”. Immensitat, sí, d’aquest Conte de Dickens. I també del Pessebre del naixement del nen i Salvador. Ha estat clara, aquesta nit passada. Bellesa. Anunciació.

Anuncis