En espera de qui cometi l’error

Partida d’escacs. Lentitud i estratègia. Més o menys. No sé si més o si menys. Assumir el resultat del referèndum en relació a la independència i immediatament demanar-ne la suspensió temporal i sense que res no es voti. I després signatura d’aquesta declaració per part dels diputats favorables, majoria del Parlament, però fora de l’hemicicle. No sé si és aquesta ben bé la manera de fer-ho a la catalana. No ho sé. No fa la sensació que tingui cap importància jurídica i, per tant, tampoc no sembla que hi hagi res a impugnar. Perquè a l’altra banda del tauler, ja ho veus, requeriment al Govern català que confirmi, o no, si el que ahir va fer va ser declarar la independència. Uns i altres guanyant temps a l’espera de qui cometi l’error que ho aboqui tot a l’escac i mat definitiu. Ara és el nostre torn. A veure. Diàleg i mediació no són possibles amb els qui ara manen a Espanya, ells mateixos ho diuen. I, a les seves Corts, ja sabem que no s’hi pot anar a parlar de res, d’entrada ja hi ets en minoria absoluta, i el resultat, també ho sabem, estaria més que cantat fins i tot abans de començar. De manera que la partida continua en marxa. Vés a saber fins quan. Tornem-hi.