Donar l’abast

Dia atapeït. Nervis a flor de pell. Exigència d’uns programes, no sempre lògics, i la dificultat de poder donar-hi abast. Sanlúcar de Barrameda, primer, i no pas per la “manzanilla” sinó per fer la mena de creuer que permet visitar, només per fer-te’n una petita idea, Doñana, el parc natural i també nacional. Entre anar i tornar una mica més de tres hores, tot plegat. Quarts de dues del migdia i encara a 90 km de Zahora on hi ha previst el dinar. Un dinar, al Saboy, que resulta del tot esplèndid. A taula des de les 3 fins ben bé quarts de 6 i la mar de ben servits. Un no parar de coses que fa que ja gairebé no quedi temps per a la prevista visita de Cadis, tenint en compte que a les 8 cal tornar a ser a Sevilla per a la missa diària. Sort que el mossèn al final decideix que avui, de missa, no cal que n’hi hagi i això fa que quedi una mica més de temps per a l’antiga Gadir, només una mica més. Temps per a la circumvalació completa pel defora del centre de la ciutat i amb tan sols una parada per arribar-nos a l’Oratori St. Felip Neri que, per cert, ja no funciona com a tal -ara és la seu provincial de la Junta d’Andalusia- i que va ser el lloc on s’aprovà aquella primera Constitució espanyola (1812), coneguda amb el sobrenom de Pepa. Això i res més. Bé, sí. Hem passat per davant del teatre Falla, memòria del músic Manuel de Falla nascut aquí Cadis el 1876. Retorn a Sevilla, on ens estem durant 4 nits del viatge, amb el temps just de no fer tard a l’hora de sopar. I no sé pas si demà mateix ningú es recordarà de res, de tot això. Massa presses.

  • Assabentat de la mort de Jesús Tuson, professor. ACS.