Una llufa de les més grosses

Sants Innocents. A Herodes no li va venir d’aquí. Sabia que havia nascut el rei veritable, descendent directe de David, i sense dubtar-ho va fer occir tots els nadons d’aquells dies, sants Innocents, pensant-se que d’aquesta manera també el nen Jesús faria desaparèixer. No fou així i hi hagué la fugida a Egipte, veritable llufa penjada a l’esquena d’Herodes que ni tan sols se n’adonà. Vessant polític de la Història Sagrada. Les llufes que ens hem anat penjant al llarg del temps. Els jueus no reconeixen Jesús com a fill de Déu, encara ara l’esperen. I ni com a rei van gosar aleshores salvar-lo de la Creu, al contrari. I hi ha qui se’n rentà fins i tot les mans, a Roma i a Ponç Pilat, governador d’aquella província romana de Judea, tant se’ls en donava. I així ara som on som. Amb el desig que no ens en pengin més, de llufes. I sobretot que tampoc no ens en pengem nosaltres mateixos. Si del que es tracta és de fer una “revolució”, que no sigui per implantar una cosa igual a la que ja hem tingut i encara tenim. La primera cosa que faria falta fóra no restar llastimosament com els mateixos disciplinats de sempre. Prou de gestos infantils, superficials. Prou de somriures i prou de fingiments. Com aquest “som gent pacífica”, una llufa de les més grosses. Innocents.

Capvespre de Jaca

Capvespre de Jaca. Bonic, però irrespirable. Gentada i molt, molt de brogit al carrer. No sembla Divendres Sant. Tot i així, 1 hora de recolliment durant la visita del Museu Diocesà, el claustre i d’altres dependències plenes de frescos romànics i gòtics procedents de les esglésies de les comarques i localitats del voltant. Urries, Ruesta, Bagües, Osía (reconstrucció de l’absis). Igualment, la col·lecció majestuosa de Cristos i Marededéus  romànics, d’aquells episodis de la Història que el nen Jesús no era representat com a nen sinó gairebé com un adult retallat i repenjat a la falda de la mare que li fa de seient i de suport. La mare en funcions de butaca. Mentrestant, l’ofici, catedral adjacent plena a vessar, hora de la comunió. Després, tapes i pastissos al carrer Major. ¿Qui és capaç d’anar-se’n de Jaca sense haver entrat en una o altra pastisseria?  Esplèndida Jacetània. Ens n’anem just abans que comenci la processó. Hores d’ara, una gran majoria se la pren com un espectacle més.