Trapería amunt

No gaire cosa a dir. Compungits. Del tot lògic, Missa a la catedral de Múrcia aquest dematí, pregàries i pregàries, i després, carrer de la Trapería amunt, entrem a l’autèntica joia que és el Reial Casino de Múrcia. Del tot esplendorós i això que no s’hi juga, ni a la ruleta ni a res. Lloc de trobada i de distensió. 41 € mensuals si és que en vols ser soci. Diré tan sols el Pati Àrab que serveix de distribuidor de l’edifici. Decoració més que luxosa de l’estil neonazarí i revestida, a més, per unes 35.000 làmines de pa d’or. L’audioguia afegia que tot plegat va ser inspirat, el 1847, a partir del Pati dels Ambaixadors de l’Alhambra. I la veritat és que t’ho creus. Al llarg de tot el perímetre d’aquest pati hi ha una inscripció en àrab que diu que no hi ha res que sigui més gran (no sé si més gros) que Al·là. Bé. Després, posats a fer i a dir, hi ha la Galeria Central, la Biblioteca Anglesa (esplèndida), el “Congresillo”, el Saló de Ball, el Tocador de Senyores, el Salò d’Armes, el Saló de Te, la Sala de Billar…Coses d’aquelles que, en fi, no t’esperes potser perquè tampoc mai no n’havies sentit parlar. A banda que el centre no sé si dir-ne històric de Múrcia és la mar d’atractiu. El Segura i sense a penes turisme, vida real i sense teatre. De veritat que m’ho guardo. I això que encara no hem acabat del tot en espera de Castellò i del Delta de l’Ebre. Podria ser que en parléssim. Perquè de moment, tant si vols com si no vols, la vida continua.

No m’hi havia trobat mai

Hem fet tard a Caravaca de la Cruz per visitar el Santuari. Hem sortit tard de Granada, molt tard. Aquesta nit passada s’ha mort una passatgera, Maria Dolors, 69 anys. No baixava a esmorzar i l’hem trobada al bany de la seva habitació estirada de bocaterrosa i tota nua. Cap reacció. I aleshores ambulància, policia, i el forense que ha certificat el fet. De manera que visitar o no el santuari de Caravaca, de fet, ha tingut molt poca importància. Ella ja no hi és. Va començar el viatge i no l’acabarà. N’ha començat segurament un altre de millor i de ben diferent. Ara som a Múrcia i ja res no és el mateix. Hem passat per Calasparra, això sí, que és on hi havia el dinar i després la missa que ha estat al singular santuari de Nostra Senyora de l’Esperança. L’hem acabada amb el Virolai. Rosa d’abril. I de l’esperança. ACS. No m’hi havia trobat mai, que durant un viatge es morís cap passatger del grup. I és dur. De veritat que sí.