Memorable

Mirar enrere i descriure porcions de vida tal com van ser. Sinó que ni això no és segur. Més aviat deuen ser porcions de vida tal com les recorda qui les ha viscudes. Rememorar no és allò que has experimentat, sinó segurament la forma com aquests records es teixeixen a la teva consciència. Consciència i memòria no volguda, involuntària (Proust). Benjamin diu que el dia dissol allò que la nit va obrar. I ahir la nit va obrar una realització televisiva infame, volgudament infame i miserable. Insalubre. Porcions de vida no mostrades, alterades, furtades, ignorades. Mediaset, no barregis deport i política, per l’amor de Déu. En aquesta vida no tot és modèlic, però tot és exemplar. I memorable. Tan memorable, que el dia encara no ho ha dissolt. I el de menys és aquesta copa que no sé com encara el Barça s’avé a disputar.

Ens els empassarem

Quan Josep M. Bartomeu i Floreta afirma que el millor és que Xavi Hernàndez decideixi el que vulgui sobre el seu futur, el que se li entén és que el millor és que se’n vagi. Amb tot quant homenatge i reconeixement, però que se’n vagi.

Mundial a Mediaset. En exclusiva i sense cap altra opció. Tot en castellà (espanyol).

Voluntat política. De tothom, d’acord. Però sobretot per part dels qui lideren el país. Si no, el país se’ls empassarà, ens els empassarem.

Ada Colau, activista, diu que està disposada a liderar això de Guanyem. Que li ho han demanat -no diu qui, sempre parla amb els subjectes elidits o el·líptics- i que hi està disposada. És a dir que se sacrificarà, pobreta. I segurament en benefici propi. Estudis superiors de filosofia, diu que té. Però que li falten dues assignatures per aconseguir-ne la llicenciatura. Res. Poca cosa. Tot més vell que l’anar a peu. Populisme barat i interessat.

14 juillet.