Passió i subjectivitat

Passió i subjectivitat en la vida i obra de Catul, Gai Valeri Catul (Verona, cap al 87 aC-al voltant del 58 aC). En tot allò que fa referència a la vida, amor, amistat, poesia: passió i subjectivitat. Amant de Catul i del món humà que representa dividit en dos camps del tot separats i radicalment contraris, sense neutralitat ni terme mitjà possible: el dels amics i el dels enemics. Tendresa, simpatia, confiança mútua, melangia, dolor, efusió espontània, instint de protecció, bon humor sempre. Expressions pròpies de l’amistat. En canvi, els llamps de la ira i els xàfecs de l’amenaça, la crueltat de les invectives més punyents, com a actituds enfront dels enemics que no mereixen cap mena de pietat. Aquest exemple envers Vibenni, lladregot dels banys, i l’invertit del seu fill, l’alcavot Gal: “Oh tu, el més il·lustre dels lladres de banys, Vibenni el pare, i tu, el doneta del seu fill -car tant com és de bruta la mà del pare és de voraç el cul del fill-, ¿per què no us n’aneu, exiliats, cap a un país maleït, ja que tothom coneix els furts del pare i tu, el fill, no pots vendre ni per un as (moneda de bronze de poc valor) les teves natges peludes?” (Poesies, XXXIII, segons versió d’A. Seva i J. Vergés a l’edició de la Fundació Bernat Metge de l’any 1990).
Catul i l’amor, també. El fet d’estar enamorat, representa que fins al moll de l’os, de Lèsbia (que és un nom literari que Catul va donar, en honor de Safo, a una aristòcrata que en realitat es deia Clòdia) no li impedí cap mena d’altres relacions, com per exemple amb Ipsitil·la (sens dubte una cortesana), a la qual dedicà el poema XXXII d’aquesta mateixa edició que he dit: “T’ho prego, dolça Ipsitil·la meva, la meva delícia, el meu encís, invita’m a venir a casa teu a passar la migdiada. I, si m’hi invites, fes més encara: que ningú no passi el forrellat a la porta d’entrada, i que no se t’acudi d’anar-te’n, sinó resta a casa i prepara’t a rebre nou cardades seguides. Si, doncs, hi estàs disposta, invita’m ara mateix, perquè, havent dinat, m’he ajagut i, sadoll i de sobines (o sigui, ajagut boca amunt), enasto la túnica i el mantell”. És a dir, les coses pel seu nom del més important i celebrat i influent d’aquells poetae noui del segle 1r abans de Crist i que, malgrat tanta passió i subjectivitat -fantàstiques- i ser segurament sota la protecció de Diana, amb prou feines si va arribar a viure 30 anys. Dies de Catul.