On hi ha cendra

El tractat de Walser segons el qual, si bufem, la cendra -matèria en aparença tan poc interessant- no mostra ni la més petita oposició a dispersar-se a l’instant. Sobretot perquè la cendra és humilitat i la intranscendéncia i la irrellevància en ella mateixa i, encara, el millor de tot és que creu fermament que no serveix per a res. ¿Es pot ser més inconsistent, dèbil i anodí que la cendra? No ho crec pas. ¿Hi has res que sigui tan pacient i resignat com ella? Ho dubto. La cendra no sap què és el caràcter i està més allunyada de qualsevol tipus de fusta que l’aflicció ho està de l’entusiasme. On hi ha cendra en realitat no hi ha res en absolut. Posa el peu damunt la cendra i amb prou feines notaràs que hagis trepitjat res. Cendra, agulla, llapis i llumí. Walser i el propi martiri, explica Sebald a “Le Promeneur Solitaire”, estris tots ells -cendra, agulla, llapis, llumí- que li fan falta -a Walser- per escenificar l’autosacrifici i tot el que resta quan el foc ja s’ha extingit.

Anuncis