Instints de supervivència

Ser o No Ser a Betevé ahir vespre. To Be or not To Be (Ernst Lubitsch, 1942). Obra mestra total en aquest temps de resistència que vivim, d’aquest ser o no ser catalans. Feia temps ara que no la veia. El que els nazis van pretendre fer a Polònia i amb Polònia, envair-la, anorrear-la, vulguis o no, té molt a veure amb el fet de tenir el govern legítim de Catalunya entre la presó espanyola i l’exili. Espanya ha envaït Catalunya. A Espanya, molts espanyols ens anomenen polonesos (“polacos”), no sé exactament per què. Fantàstica sàtira anti-nazi, d’altra banda, la que presenta aquesta pel·lícula imprescindible. Paròdia del militarisme i d’aquesta obediència cega que ara també Espanya, i aquest seu refotut supremacisme com a generador d’odi, pretén precisament de Catalunya. I tancar TV3, proposa el sinistre García Albiol, mala persona on n’hi hagi, i substituir-la per una tele feta amb gent normal. Exactament així, gent normal. Que gros, sentir dir coses com aquesta. Hipòcrita, aprofitat, brutal, covard, estúpid. Aquesta ficció enorme de Ser o No Ser per tal de salvar la realitat. Força física i moral al servei dels instints de supervivència que tanta falta ens fan. Ser o No Ser. A vida o mort. I sense espais neutrals. Patriotes o traïdors. Temps d’heroisme i de generositat.

Vent de tardor

Aquesta diada de sant Martí i el record dels dinars de família, més de 25 a taula, de vegades al mateix taller de fusteria que hi havia a la banda del darrere de la casa, de vegades a la part del davant, només entrar, i amb tot de dipòsits d’Uralita per vendre al voltant. I pots de pintura Sherwin Williams també a la venda. Coses totes elles de les quals vivia la família d’un temps que es presenta ja gairebé com a remot. L’avi Martí i la branca dels Tomàs. La majoria ja no hi són. Memòria i vida, temps i temps de història viscuda que fem bé de recordar.

S’ha mort Chiquito de la Calzada i la Presidenta Forcadell, des d’ahir, és ja fora de la presó a canvi de 150.000€ i d’una mica de comèdia, tot s’ha de dir. I avui, aquesta tarda, marxa, manifestació, concentració, mobilització, al carrer de la Marina i per la Llibertat. La de Catalunya i la dels polítics nostres que el Regne d’Espanya ens té a la presó i a l’exili. No hi aniré, però. Tampoc no hi haurà llistes unitàries. I espero que no es compleixi aquella mena de profecia que deia que abans s’esquinçarà, s’esquerdarà, Catalunya que no pas…Per cert, que acabo de sentir que el tal García Albiol, el fracturat, demana a la Junta Electoral que no permeti que TV3 retransmeti les imatges de la manifestació. Quin element!

I de cap manera no ens hauríem de sentir desgraciats mentre tinguem aquí davant la tassa de marialluïsa a la vora de la llar de foc mig encesa en companyia de persones que estimem. A fora, se gira un poc de vent de tardor.