Els monuments de les ciutats

No cal gran cosa per fer feliç una persona amb seny; als necis res no els satisfà; i aquesta és la raó, deia François De La Rochefoucauld, que explica que gairebé tothom sigui infeliç. Més endavant, Renard afegia que la felicitat consisteix a anar-li al darrere, a perseguir-la. Per exemple, mirar de menjar i de beure aproximadament bé, d’anar on tinguis ganes d’anar, de quedar-te on més t’interessi, de no queixar-te mai i, sobretot, de fugir com de la pesta dels principals monuments de les ciutats. I és ben cert que la processó em va per dintre.

Anuncis

Màximes

El curs de l’Ateneu sobre els moralistes francesos, petja de civilització. Unes quantes sessions a partir de demà amb les Màximes de La Rochefoucauld (1613-1680) entre mans. Aquella noblesa del XVII d’aquí al costat mateix. Els salons, les converses, la vanitat, la hipocresia, les intrigues cortesanes, aquelles dames distingides que, en el cas que ens ocupa van poder ampliar l’horitzó intel·lectual gràcies a l’amistat de l’autor amb Marie de Rabutin-Chantal, altrament coneguda com a Madame (Marquesa) de Sévigné. Josep A. Grimalt diu que, de fet, el contingut d’aquestes Màximes es pot resumir en aquestes idees: darrere de cada virtut aparent, hi ha oculta una forma o altra d’egoisme i que l’home desconeix les seves pròpies intencions i té una habilitat singular per enganyar-se ell mateix i tot plegat perquè la raó, més que dirigir els nostres actes, és un instrument per justificar-los. Actes que dirigeixen l’amor propi -segurament gairebé tot és amor propi, altrament dit orgull-, la hipocresia i la vanitat, sense la qual la virtut no arribaria gaire més enllà. I aquella societat del XVII parisenc, i també aquesta nostra d’avui dia, que valoren molt més les aparences que no pas la veritat, ai la veritat, i les bones qualitats ens atrauen més odi que no pas el mal que fem. De vegades fa tota la sensació que agradem més pels defectes que no per les bones qualitats. En fi, un parell o tres de setmanes amb La Rochefoucauld, François, a partir de demà mateix. I tant de bo que agradi i inciti a la polèmica, aquest llibret que cap perfectament a la butxaca de cadascú. Què, si no!