Fiqui-s’ho al cap

Possible hipertensió. Entre d’altres coses, em farà falta menjar sense sal, fumar i beure menys -o gens-, res d’embotits ni de conserves ni de plats precuinats. I exercici físic. El que passa és que m’he tornat mandrós. A banda que el que penso, segur que de manera equivocada, és que la persona civilitzada no té tanta necessitat de moviment com pretenen el metges. Flaubert deia que si vostè ha nascut per fer versos, doncs faci versos. La resta no en té cap, d’importància, començant per tot això que en diem plaers i salut; fiqui-s’ho al cap. A més, ja veurà com es trobarà perfectament, de salut, si practica la seva vocació. Bé, observació que em sembla d’una filosofia, per no dir-ne higiene, del tot profunda. Malgrat aquesta possible hipertensió que ja seria per sempre.

Anuncis

L’esborrany d’una ànima

L’educació de l’ànima. És d’això que s’hauria de tractar. D’hàbits més aviat morals que no pas intel·lectuals: modèstia, esperit lúdic, llibertat interior, gust pel risc. I la ironia, naturalment, aquest instrument bondadós per desmuntar tota conclusió apressada, i la vanitat incipient o la creença massa còmoda. Com aquell professor que es va inventar Machado -a qui per cert els catalans no acabàvem de caure del tot bé-, aquell professor Mairena, alter ego. Ensenyar virtuts tot mostrant defectes, limitacions i ignoràncies. “Us demano un poc d’amistat i aquell mínim de respecte que fa possible, durant unes quantes hores, la convivència entre persones”, deia tot adreçant-se als seus deixebles. “No em prengueu, però, gaire seriosament. Penseu que no sempre estic segur del que us dic, i que, encara que pretengui educar-vos, no crec que la meva educació vagi gaire més avançada que la vostra. No és fàcil que pugui ensenyar-vos a parlar, ni a escriure, ni a pensar correctament senzillament perquè no sóc sinó la incorrecció en persona, l’esborrany d’una ànima, d’una ànima plena de taques, de vacil·lacions i de penediments. Us demano que no tingueu en compte, tampoc, aquest to de convicció amb què de vegades us parlo -tot plegat no passa de ser una exigència del llenguatge merament retòric o gramatical…”

Mairena, per cert, era professor d’Educació Física. I no suportava la gimnàssia ni cap mena d’exercici físic.

És ben bé que justícia no s’ocupa dels innocents.