Quan el temps és lliure

Cafè de l’hora d’esmorzar. 38 anys de la Mònica, per molts anys. Missa a la Catedral i després visita, també de l’Alcàsser Reial (Sevilla). Preciós tot, però la mar d’atapeït. Ja no tinc paciència per anar en grup i atendre les explicacions de les guies locals, per bones que siguin, que ho són. Santa Cruz i l’encant dels carrerons, Murillo i el Tenorio i Zorrilla i també Mozart. Dinar a les 2 i tarda lliure. Sierpes al capvespre. M’encanta Sevilla, potser perquè no hi visc. Devenir del temps del tot divers. No ens assemblem gaire, però igualment tot flueix. Pidolaires a manta. 3 cerveses a la taverna El Papelón. Voll-Damm per cert. De sobte, no sé per què, em passen pel cap Jeremy Irons i Robert de Niro a La Missió. No tinguem por! Mal m’està, potser, de dir-ho, però em sembla que en sé força, d’estar sol quan el temps és lliure. Música clàssica a la plaça de l’Ajuntament i repic de les campanes de la Catedral, quarts de 9 del vespre. Conformat.