La merda és una certesa

Coses que et desarmen i et revolten i et fan malbé per dins i per fora. Com per exemple la sobtada tamborinada, batucada, d’aquest dematí assolellat de diumenge. Estrèpit i xivarri a la via pública. Espantós. Tambors, ximbombes, timbals. Brogit i escàndol. Cap melodia. Combat entre el cel i la terra. Tot ressona. ¿Per què ho fan? ¿Qui els dóna permís? ¿Què significa tot plegat? Farsa que ja fa massa temps que dura. I espera’t. Devessall de gent que suposo que també menja i beu, i fa pipí i caca, que m’imagino que deu també fornicar, i que es baralla i desitja. ¿Què desitgen, però? ¿I què pensen si és que pensen? Em sembla que és del tot cert que la merda és una certesa. I també que, bé o malament, la produïm nosaltres mateixos. I perdó, però és que estic que no toco vores ni tampoc quarts ni hores.

Anuncis

Simulacions, aparences

Simulacions. Tot són simulacions. Opacitats i emblanquinaments. No em resigno a viure permanentment amb l’ai al cor, compungit i emprenyat. És cert i al mateix temps fals que el diner no dóna la felicitat. Cert perquè ja sabem que la felicitat absoluta no existeix. I fals perquè de vegades sí que els diners ajuden a solucionar problemes i adversitats quotidians i materials que envolten la humanitat i perquè, també de vegades, ens permeten realitzar certs somnis i satisfer certs capricis de la nostra humana condició. S’ha dit, però, i potser amb encert, que hi ha tres coses que els diners no poden satisfer ni aconseguir: salut, cultura, amor. Poden, els diners, actuar de simuladors i de poca cosa més. No ens retorna la salut, però pot arribar a fer no tan dolorosa la nostra malaltia; no fan, tampoc, per ells mateixos, que puguem accedir al saber i a la cultura, però segurament sí que ens permet envoltar-nos de tots els signes exteriors d’això que en diem cultura, pura aparença; i, finalment, no ens atorga l’amor de veritat, la capacitat d’estimar i de deixar-nos estimar, però ens proporciona el plaer dels sentits i la simulació de l’efecte i de l’afecte amorós. Potser sí que ja no hi haurà més Panamà. Es deurà dir d’una altra manera i funcionarà sota unes altres formes que ara encara no sabem. De diners, però, continuarà havent-n’hi, potser més i tot. Potser també canviaran de mans, vés a saber. Aparences i simulacions. Escàndol rere escàndol.