Quan un va on ha d’anar

Bimini és una illa de les Bahames, d’aquelles tan paradisíaques, i també el títol del llarg capítol inicial d’Illes del Golf, novel·la pòstuma de Hemingway (Ernest Miller). És l’atzar que m’hi porta. I el que hi ha és aquell jove que durant 4 hores es baralla amb un peix espasa i, just quan ja es a punt de pescar-lo, aleshores va i se li romp el sedal. S’hi ensuma sang, valentia, esforç, resistència, i el caràcter del jove forjat a través de tots els rigors del combat. No puc evitar de pensar que tant de bo si molts joves d’avui llegissin coses com aquesta i les fessin seves. A banda del ritme dels accents, esclar, que aquestes són qüestions de caire més formal, que de vegades fan bonic i de vegades resulten més monòtones, i no sé si caldria demanar tant. Aleshores desàvem les coses a les golfes d’aquella casa. Ritme de paraules planes, per exemple. Potser no caldria demanar tant. Podríem conformar-nos de tenir a l’abast, també, aquells seus (de Hemingway) Primers Quaranta-Nou Contes. I de tant en tant rellegir els plaers de Les Neus del Kilimanjaro, Els Assassins, La Mare d’un Marieta, Homenatge a Suïssa, Vi de Wyoming, Ara m’ajec…I així, exactament, fins a 49. I també aquelles seves paraules del prefaci que diuen que quan un va on ha d’anar, fa allò que ha de fer i veu allò que ha de veure, arriba un moment que se li osca i destrempa l’eina amb què escriu. I jo m’estimo més que se’m despunti… La veritat és que encara ara no he entès, 56 anys després i a l’edat de 62, que acabés suïcidant-se. Misteri.

Coses que trobes

Dia en què he anat fent. Dia de reunions i de papers. Ditxosos criteris. El refredat va de baixa i ara, a la tarda, hi ha aquestes coses que trobo en llegir una introducció als contes de Hemingway, punt àlgid de la narrativa del XX. Preparació i objectius. A l’hora de posar-te a escriure, saber de veritat el que realment sents més que no pas el que se suposa que has de sentir. Honestedat, versemblança. Jo mai no escolto ningú. Copiar, robar expressions i títols. “Has comès fornicació: però això fou en un altre país i, de més a més, la gossa s’ha mort” (In another country). El cas de La curta i feliç vida de Francis Macomber. El fatxenda milionari afeccionat a les coses del risc perquè se les pot pagar. Safari turístic i capriciós a l’Àfrica. Macomber és milionari, però és covard. Macomber és milionari i és casat amb una bellesa (la memsahib del conte), Margaret. Margaret, femme fatale. I el professional Wilson, que tot ho soluciona quan van mal dades. Wilson, que és com el Clark Gable de Mogambo. I Margaret, que em fa pensar en una barreja d’Ava Gardner i Grace Kelly. I Macomber al mig, al mig com el dijous. Mai no em deixarà la meva dona. I la dona no el deixa perquè primer jeu amb Wilson i després dispara contra el búfal. El búfal que era Macomber. El millor és Wilson, que segueix la seva vida com si res. Sol. Sol i esperant d’altres incauts aventurers i llurs femmes fatales.

Tardor de Hemingway. Travessar el riu i reposar sota l’ombra dels arbres.