Desorientació

Desorientació més aviat total. I encara sort que trobo aquest pensament de Plató (Teètet 175) que diu que el que fa falta és que aquell, o aquells, que fa discursos sobre els éssers humans examini també, com des d’un punt enlairat, aquelles coses que s’esdevenen sobre la terra, com ara ramades, exèrcits, treballs del camp, matrimonis, divorcis -sí, divorcis, que d’això es tracta ara mateix-, naixements, morts, enrenou de tribunals -que d’alguna cosa ens deu sonar-, indrets deserts, diverses poblacions bàrbares, festes, planys, reunions públiques, que examini, deia, la barreja de tot això i la conjunció ordenada que es deriva dels elements contraris. Contemplem, mentrestant, i per si de cas, les coses que s’han anat esdevenint anteriorment fins arribar al punt on ara mateix som. Aquest punt de desorientació personal que deia just fa un instant. A veure què acaben dient, suposo que d’aquí una estona breu, els jutges d’aquesta justícia que ens és tan aliena envers els membres de la mesa del Parlament.