Tenir un rei al cos

Més mots i expressions que han anat caient en desús. Cucanya, per exemple. O el fet de tenir un rei al cos. Cucanya no es refereix només al pal llis i ensabonat a través qual cal enfilar-se o caminar per tal de fer-te, com a premi, amb l’objecte que hi ha lligat en un dels seus extrems. No, no és tan sols això. Hi ha l’expressió país de cucanya com a referència a la suposada abundància de tot o, dit altrament, en què tot és xauxa o et penses que ho és i sense que cap esforç o sacrifici faci falta. En aquest sentit, “…la pluja és la riquesa d’aquest país, deia Pla al volum Les Hores (pàg 347-348). En realitat, les hores de sol i l’aigua constitueixen la seva riquesa més autèntica. I la veritat és que dic tot això en veu més aviat baixa per no empipar les persones, cada dia més nombroses, que viuen de la cucanya del turisme, a les quals les pluges d’agost i setembre han engavanyat considerablement. ¡Què hi farem! La gent té un rei al cos i, si podia, adaptaria el sistema del món als seus propis interessos. Hi ha persones que es pensen que l’home, l’ésser humà, és el rei de la naturalesa. ¡Pobra gent!”

Vigílies d’Alsàcia.