Pàgina d'inici » Dietari » Setmana Santa de debò

Setmana Santa de debò

Campament militar d’Alcalá de Henares. Gener-Abril del 1976, exactament fins a la jura d’aquella bandera a què ens obligava la mili d’aleshores. Franco feia dos mesos que era mort. Entre d’altres coses ben poc agradables, van ser 3 mesos de convivència fantàstica amb una persona que sempre recordo i que mai més no he tornat a veure. Si més no per a mi, fou amistat de la bona. La de vegades que ens van renyar i pràcticament castigar perquè entre nosaltres, naturalment, parlàvem en català, en què si no? Després, esclar, hi hagué la dispersió de les diverses destinacions. Em tocà El Pardo i després Leganés, Regimiento de Infantería Motorizada “Saboya” nº 6 que avui ja no hi és i em sembla que el van traslladar a Extremadura. M’és ben igual, de fet. El que no m’és de cap manera igual és aquesta persona que dic, David Jou i Mirabent,  avui científic de referència però també un poeta dels més refinats i grandiosos. Discreció personificada. Vivim el temps que vivim i justament tan a prop com som de la Setmana Santa aquest seu poema em sembla que els mots que conté no poden ser més exactes i més precisos ni tampoc més musicals, música de les paraules un cop més. 42 anys que no ens veiem, David. Però moltes gràcies de tot. No recordo, però, on et va tocar anar, a tu, després d’aquells mesos d’Alcalá. Bé, aquest poema que em sembla insigne:

DIUMENGE DE RAMS

Brisa de primavera als palmons i a la vida,
indignació sagrada flamejant al pensament,
la justícia corrompent-se en la mentida,
l’autoritarisme xipollejant en el ressentiment.

Setmana Santa de debò, doncs:
la de poders innobles que ofeguen la paraula,
que atien l’odi i que omplen les presons,
que volen l’exclusiva del banc i de la taula,
pròdigues en cops, eixorques en solucions.

Setmana Santa de debò, doncs:
no la d’ingènues cançons enamorades,
de creences ensucrades i de fes sense raons;
la setmana de la Creu, dels menyspreus i escopinades,
la de reis titelles i de lleis degenerades,
la de Déu prenent partit per les veus humiliades,
morint, ressuscitant…Setmana Santa fins al fons.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s