Pàgina d'inici » Dietari » Minúcies potser insignificants

Minúcies potser insignificants

Diria que, si no és que sigui estrictament de negocis, qualsevol viatge ve a ser aproximadament sentimental. Sobretot aquells que no són col·lectius. Goig del viatge de Sterne, Un Viatge Sentimental. Ell, que representa que no té cap informació valuosa per explicar ni cap filosofia rigorosa per impartir. Res a dir sobre quadres ni esglésies ni sobre la misèria ni la prosperitat de la vida rural o ciutadana. Els camins de la imaginació i prou, encara que fos viatjant per França. Les emocions del cor, podríem dir-ne. I és que és del tot possible prescindir de la catedral (V.Wolf, 1932). Una noia amb una bossa verda de setí podia arribar a ser molt més important que la mateixa Notre-Dame. Tot és qüestió de punts de vista. I així també llegim que un ase mort pot ser més instructiu que no pas un filòsof viu. Millor, molt millor, el caràcter de la gent que et trobes anant pel món que no pas la grandiloqüència dels estadistes que representa que els governen. “Em penso que les marques precises i distintives dels caràcters nacionals es veuen més en aquestes minúcies insignificants que no pas en els més transcendents assumptes d’estat, on els grans homes de totes les nacions parlen i es mouen d’una manera tan semblant que no sabria en realitat amb qui quedar-me o de qui deslliurar-me”.

One thought on “Minúcies potser insignificants

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s