Pàgina d'inici » Dietari » Cap argumentació

Cap argumentació

Acabat ara mateix de tornar de Cerdanyola. Dinar amb col·legues i amics del turisme. Molt bon ambient. I un cop ja a casa, aquestes coses que trobo sobre l’amor, la passió, el sexe i el desig. Servidor ja no hi té res a fer, però m’anoto això que digué Stendhal en el sentit que quan l’estimada es converteixi en amiga íntima, a partir d’aquí us procurarà uns plaers del tot diversos: els plaers de la vellesa. Com una flor que després d’haver estat rosa al dematí, en l’estació de les flors, es torna fruita deliciosa a la tarda, just quan ja ha passat la saó de les roses. De fet, seguint ara Wilde, quan un està enamorat comença enganyant-se ell mateix i acaba enganyant els altres. I encara Kafka, un cop més, en escriure allò que diu que l’amor entre germà i germana és de fet igual que l’amor entre pare i mare. I Pessoa finalment, advertint que allò perenne és un desig i que allò etern, una il·lusió. I, bé, la veritat és que ja en tinc prou, m’atabalo i no dono l’abast tant d’anar d’un cantó cap a l’altre. Són aforismes, al capdavall. Del grec aphorismos: delimitació, una mena d’assaig concís que no necessita cap argumentació, gairebé surt com surt. I la història del món n’és ple.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s