Pàgina d'inici » Dietari » Sóc com una pedra

Sóc com una pedra

La nostra vida és als llibres. Sobretot als canònics. Ple de moments semblants que sembla que ens descriguin i ens descobreixin. No m’agrada gens el plural i menys encara el referit a nosaltres, jo més vosaltres. Però Kafka el 15 de desembre del 1910 deixà escrit al seu diari que senzillament no crec en les conclusions inferides del meu estat actual, que d’altra banda ja dura més d’un any i de dos. Un estat massa greu com per creure-hi. Ni tan sols no sé si puc afirmar que no es tracta d’un estat nou. Tanmateix el que sento és que és un estat nou, n’he viscut de semblants però cap com el d’ara. Sóc com una pedra (en nego a fer cas d’aquesta nova concepció dels diacrítics que tant em vam costar primer d’aprendre i després d’ensenyar), com la meva pròpia làpida, on no hi ha cap escletxa per al dubte o la fe, per a l’amor o el desamor, per al coratge o la por -en particular o en general-, només hi viu una vaga esperança que no és pas millor que la de les inscripcions funeràries…

Molt bé. Després, el mateix dia, ve allò dels mots que no s’ajusten mai els uns altres usats i les consonants que arriben, totes, com un fregadís de llauna…Dubtes que són com cercles a l’entorn de cada mot. Tot de coses com aquestes que ja miraré d’anar completant qualsevol dia d’aquests.

Anuncis

3 thoughts on “Sóc com una pedra

  1. Mercí per haver tornat. Sou un petit oasi en mig de tanta estultícia que es publica.
    Cal , de tant en tant, alguna alegria i avui quan he llegit de nou el vostre bloc, la he tinguda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s