He decidit no fer-te infeliç

Si no hi ha res que ho impedeixi, demà serà l’última de les deu sessions que des de passat Reis celebrem cada dimecres a l’Espai Bonaire i que aquest any hem dedicat a Trabal, Francesc Trabal, ara que fa poc més de 60 anys que es va morir a l’exili de Santiago de Xile. Lectura i comentaris de L’home que es va perdre, de Quo vadis, Sànchez?, de Judita i, finalment, de Vals, excelsa o excels, no ho sé. El seny de Zeni en aquest últim llibre que he dit. És inútil tot. He decidit no fer-te infeliç. I no em faré enrere. L’ambigüitat entre llenguatge i realitat de la ficció. I això sí, sempre la insatisfacció, la febre i el fred, i el neguit que tot ho mou -Neva, Irma, Ursulina, Mizzi, Marianna, Otília, Angelina, Teresa, Joana, Isabel, Clara, Roser, Pilar…-, en un moviment que esdevé sempre infructuós i tancat en ell mateix i que és la cosa que el vals inacabable representa de manera del tot gràfica. Mentrestant, però, el que passa és la mort de Raya, aquella mort de Raya que fou, en definitiva, la mort de l’amor. Trabal, en fi, que és tot un plaer intens i també la mar de juganer.

Anuncis