Hores de reposar

Els Dietaris d’Estelrich en què les repeticions no tenen mai l’encís ni l’interès de les primeres vegades, aquelles vegades que Eros coronava sempre el dia. No deixa de ser cert, però, que, si fa falta treballar i brillar per l’esperit, la cosa millor és instal·lar-se en la castedat. Tampoc és que costi tant. I menys encara veient i adonant-te de com va tot avui, que el sol fet de ser mascle pot ja aixecar sospites. I, encara, aquella altra semblança que fa que tampoc a mi, les coses que m’interessen, no m’agradi visitar-les en ramat. I sí: tothom té el dret de viure la vida que és capaç de viure. De fet, sóc ja en aquella edat que el llit és la salut. Si hi passes deu o dotze hores cada dia, faràs anys. Hores de reposar, doncs. I mira que les batzegades del cor siguin normals. (Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles, pàgina 175).

Anuncis