Pàgina d'inici » Dietari » Ser coherent és una malaltia

Ser coherent és una malaltia

Polseguera de campanya política. D’una tan desigual campanya política, per cert. Candidats a la presó i a l’exili. Per designi, a més, de qui de manera tan perversa i il·legítima convocà les eleccions de dijous que ve. Hi ha, tot i així, molta gent encara que es pren malament que una persona canviï d’idees i de partit tantes vegades com faci falta i, fins i tot, que sovint es contradigui. En tot excepte en una sola cosa: en el fet de ser i de sentir-se català i res més que català i incapaç de ser compatibke ni de compaginar ni entendre’s de cap manera amb l’ànima castellana, digui el que digui el nif d’ara mateix. Això a banda, però, si hi ha un fet del tot estrany aquest és el d’aquelles persones amb intel·ligència i sensibilitat que diuen mantenir-se sempre fermes en una mateixa opinió, en un mateix pensament, sempre coherents, vaja. Estrany i inexplicable. Pessoa: la contínua transformació de tot es dóna també en el nostre cos i igualment, per tant, al cervell. És anormal pretendre pensar avui el mateix que pensaves ahir, ni el dia d’avui no és ja el d’ahir. Ser coherent és una malaltia, potser un atavisme i tot. Propi d’avantpassats animals i irracionals. Conviccions, certeses, coherències, tot de mostres evidents de mala educació i de manca de cortesia envers els altres. On vas a parar amb aquesta manca de varietat, sempre igual, quina cosa tan avorrida. I, a més, no es tracta pas de creences religioses, ni d’opinions polítiques, ni de predileccions literàries i artístiques, no. Es tracta de sensacions religioses, d’impressions polítiques, d’impulsos d’admiració literària i artística. No et pots banyar dos cops al mateix riu. I no passa res si aquest dematí et senties republicà i ara, ja d’horabaixa i prop del crepuscle, més aviat et consideres monàrquic. O ateu sota el sol descobert del migdia, i catòlic ultramuntà i de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat en aquestes hores d’ombra i de silenci. No passa res. De conviccions profundes, només en tenen les persones superficials. I només quan una Humanitat lliure dels prejudicis de la sinceritat i de la coherència hagi acostumat les seves sensacions a viure independentment es podrà aconseguir aquell bri de bellesa, d’elegància i de serenitat que tanta falta fa i que tan i tan bé ens aniria. I recorda, més que mai en aquest temps que vivim, que és la llengua la base de tota identitat, per damunt de tot. I encara una altra cosa: el Crucificat sempre guanya. Qui perd és el botxí. Sigui qui sigui.

One thought on “Ser coherent és una malaltia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s