El temps sempre hi és

Llums de Lió, deia. Monuments de la ciutat, pantalla d’artificis lumínics diversos i de molt de mèrit. També la Basílica de Fourvière, on la ciutat començà en època romana, aquell nom de Lugdunum. Multitud. No m’hi podia estar. I la veritat és que una gran part de l’estona que dura l’espectacle, de 8-12 de la nit, me la vaig passar en un bar, dels pocs que no eren plens del tot, fent cerveses. Era a tocar de Bellecour, carrer (rue) des Marronniers, no per res.

Quines ganes d’embolicar-nos la vida, Trabal a L’Home que es Va Perdre, si la vida és una cosa tan simple: una mica de sol, una mica d’amor, una mica de fum i un licor ben perfumat per amorosir els llavis…¿què més hem d’anar a buscar, en aquesta vida? I no perdre coses coses d’aquesta manera insensata, per res, per matar el temps, això, per matar el temps…Quines ganes d’embolicar la vida! El temps, no el pots matar de cap manera, de cap. Sempre hi és.

Anuncis