Passaria igualment

Estrasburg avui. Molt bona sensació de la ciutat després de tant de temps de no haver-hi vingut. Arribem a quarts d’11 i la primera cosa programada és el creuer pels canals de l’Ill. Batorama. Molt ben condicionat. A mig creuer es posa a ploure però això no impedeix res, ni la visió de la Petite France (fimosi segons els alemanys d’aquell temps, la culpa val més que sigui dels altres), ni el fet de passar a tocar del barri europeu i les institucions que són aquí, ni les escluses i el temps que cal per accedir al nou nivell de l’aigua…En acabat, deixa de ploure i surt el sol. Fred igual d’intens, esclar. El dinar és al Gürtlerhoff, davant mateix de la Catedral, que visitem després. Quines proporcions! Es fa incòmoda la pretesa passejada per carrers i places. Una multitud arreu, mercats nadalencs. Es fa fosc a les 5 i la fantasia aleshores de cases i edificis que apareixen il·luminats amb un encant total. Soldats i policies a cada cantonada. Sospita que, si alguna cosa hagués de passar, passaria igualment. Al final, n’hi ha alguns del grup que fan un vi calent i d’altres que s’estimen més una tassa de xocolata, també calenta, just abans d’emprendre el camí cap a Place de l’Etoile on hi ha l’autocar que ens espera. I el que passa a penes a 2 minuts d’arribar-hi és que descarrega de manera absolutament impensada una pedregada d’aquelles que fan època. De fàbula. A tothom li fa gràcia i s’ho pren la mar bé. Quin remei. En arribar a Belfort, tombe la neige. Demà cap a Lió i després ja cap a casa.

Anuncis