Pàgina d'inici » Dietari » Voltaire de reüll

Voltaire de reüll

De la conveniència de marcar i protegir, escrivia Voltaire, aquelles línies convencionals que permeten d’entendre’ns sense haver de treure les pistoles. I també del fet que, pel que fa als sistemes, sempre més val reservar-nos per a l’endemà el dret de riure’ns de les idees tingudes el dia abans. Voltaire i les Cartes Filosòfiques, i el Càndid o de l’optimisme, i El Segle de Lluís XIV, i el Diccionari Filosòfic…Totes aquestes coses, plenes de sarcasmes i agudeses, i també l’estudi esplèndid que en féu, l’any 99, el professor Carlos Pujol de qui, per exemple, es pot llegir que, per als agnòstics i ateus, Voltaire resulta massa tímid, massa aferrat a uns principis que poden semblar vagues o indecisos, però que per a ell eren la mar de sòlids; que, per als creients, fins i tot per aquells que s’haguessin armat de tota la bona voluntat post-conciliar, el racionalisme que mostra va, evidentment, massa lluny; que per als marxistes i comunistes és massa burgès, massa conservador i, en canvi, per als burgesos té aquella mena d’acidesa crítica, del tot pròpia de la burgesia militant del XVIII i que avui pot semblar intolerable; que per als escèptics és massa crèdul i per als qui tenen certituds, siguin del tipus que siguin, és massa corrosiu. És a dir que tothom, exactament tothom, se’l mira com de reüll i fa mans i mànigues per abandonar-lo en una zona del passat del qual no el reclama, ni el reclami, ningú.

Voltaire de reüll. No ho sé pas. No sé si tothom se’l mira de reüll. No sé si no reconforta de tant en tant resseguir barreges de pensaments com ara aquell que es refereix a l’amor propi, i tot allò que se’n deriva, dient que resulta tan necessari per a l’ésser humà com la sang que li corre per les venes; i que tots aquells que pretenen prendre-li les passions amb l’excusa que són perilloses s’assemblen a qui volgués buidar l’ésser humà de tota la sang que li cal per viure tan sols amb l’excusa que podria venir-li una apoplexia! Il·lustració, un poc més d’il·lustració, per l’amor de Déu. Il·lustració d’aquell segle de les llums. François-Marie Arouet, Voltaire (1694-1778), entusiasta, per cert, d’aquella Anglaterra de Bacon, i la precisió flexibilitat de la seva prosa en una societat, com aquesta nostra d’avui, en què com més anem menys sabem. I una cosa potser encara pitjor: que la culpa sempre és dels altres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s