Pàgina d'inici » Dietari » Manca de talent

Manca de talent

Tota la vida, si més no des que tenia 8 o 10 anys, que he sabut que els òrgans de què vaig ser dotat no tenien cap disposició perquè pogués avançar, ni que fos un poc, en el domini de la matemàtica, de l’aritmètica i de la geometria. Un negat per a tot això tan i tan bàsic i fonamental. Autèntic zero a l’esquerra. Ni regles de tres, ni d’interès, ni equacions de cap mena, ni el número pi [π], ni arrels quadrades que, per cert, mai no he sabut endevinar de què caram serveixen. Res de res, cap talent. Sí que recordo ara aquella vegada que, ja a la facultat, hi havia aquell curs comú d’Estadística, obligatori per cert, que a la butlleta amb la qualificació final hi havia un excel·lent (sobresaliente, se’n deia aleshores). Vaig quedar parat, sobretot perquè era impossible. Vaig pensar que el professor, del qual ara no tinc manera de recordar com se deia, segur que no havia corregit l’examen i que tot ho havia fet a la babalà i a la bona de Déu. Solien passar, de fet, aquestes coses.

Cap talent per al càlcul, doncs. Però no només per al càlcul. Tantes i tantes coses per a les quals no serveixo ni hi tinc cap mena de talent. No sé fer res amb les mans, per exemple, i amb prou feines si m’atreveixo a canviar alguna bombeta que s’hagi fos. Res. I segurament deu ser del tot cert que no som iguals, que no hem nascut amb una porció igual d’intel·ligència ni de destreses. Reconec, però, això sí, una sola cosa i espero que no m’estigui mal de dir-ho: no feia faltes d’ortografia i als dictats (en castellà, esclar) que no eren preparats com ho són ara, un cop me’ls tornaven corregits, no hi apareixia pràcticament mai cap marca roja assenyalant que allà hi havia una falta.

I ara, aquest 29 de novembre, el que m’agradaria saber és com es mesura de manera matemàtica o geomètrica la quantitat de reputació que hom pot arribar a guanyar o a perdre. Però potser, no ho sé, només es tracta de sensacions i de caure més o menys simpàtics. Vull dir la sensació que ara mateix fem, de pèrdua de reputació, al ministre espanyol de Cultura, Esport i Educació (amb funcions ara també de Conseller de Cultura, que gros!), Íñigo Méndez de Vigo i de Montojo, IX baró de Claret que pretén executar la sentència del jutge que determinà el retorn a l’Aragó, a Sixena (monestir pràcticament en runes), d’una col·lecció d’obres d’art que són al Museu de Lleida després que fossin comprats ja fa anys i amb qui no coincideixo de cap manera. Em resulta impossible. Manca de talent, segur.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s