Pàgina d'inici » Dietari » Instints de supervivència

Instints de supervivència

Ser o No Ser a Betevé ahir vespre. To Be or not To Be (Ernst Lubitsch, 1942). Obra mestra total en aquest temps de resistència que vivim, d’aquest ser o no ser catalans. Feia temps ara que no la veia. El que els nazis van pretendre fer a Polònia i amb Polònia, envair-la, anorrear-la, vulguis o no, té molt a veure amb el fet de tenir el govern legítim de Catalunya entre la presó espanyola i l’exili. Espanya ha envaït Catalunya. A Espanya, molts espanyols ens anomenen polonesos (“polacos”), no sé exactament per què. Fantàstica sàtira anti-nazi, d’altra banda, la que presenta aquesta pel·lícula imprescindible. Paròdia del militarisme i d’aquesta obediència cega que ara també Espanya, i aquest seu refotut supremacisme com a generador d’odi, pretén precisament de Catalunya. I tancar TV3, proposa el sinistre García Albiol, mala persona on n’hi hagi, i substituir-la per una tele feta amb gent normal. Exactament així, gent normal. Que gros, sentir dir coses com aquesta. Hipòcrita, aprofitat, brutal, covard, estúpid. Aquesta ficció enorme de Ser o No Ser per tal de salvar la realitat. Força física i moral al servei dels instints de supervivència que tanta falta ens fan. Ser o No Ser. A vida o mort. I sense espais neutrals. Patriotes o traïdors. Temps d’heroisme i de generositat.

One thought on “Instints de supervivència

  1. Fa segles que Catalunya i els països catalans estan ocupats militarment, i colonitzats per l’Espanya castellana. Hi ha dues menes de cossos estranys al país: els botiflers i els colons. Amb mentalitats de traïdor i de colonitzador, em refereixo. No tothom que ha vingut a petar, a viure i a treballar (la gran majoria) al nostre país és invasor i colonitzador. No tots són un Lara (colonitzador) ni un Gay de Montallà (superbotifler) per posar-ne només dos exemples. De tota ideologia i condició: Bonet (Freixenet, René-Barbier, Castellblach…), Cercas, Maruja Torres, Rosell (on ha perdut l’altra essa?), Gay de Liébana, Arrimadas… Jo sóc fill d’immigrants que em van pujar en l’amor a la terra i a la llengua. Mon pare i mons avis, gent humil, no eren colonitzadors. S’entén, oi?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s