Pàgina d'inici » Dietari » Si no existís res

Si no existís res

Parlant de setges, o d’assetjaments, la veritat és que em sento profundament assetjat cada cop que aquests dies sento parlar M.Rajoy i companyia. Tot el que m’arriba és una manca tan natural i tan grossa d’autenticitat, i se’m fa tan de mal pair, tot tan amargant i difícil, per no dir impossible, de poder-m’ho empassar -i més encara veient la complaença i el somriure amb què algú com Santi Vila rep la seva salutació en un dinar d’empresaris- que aleshores em ve el moment de pensar en aquell llampec de glòria tan incerta que llegeixo durant la conversa que en Cruells manté amb en Soleràs. Tot és inexplicable fora del no-res, diu aquest últim. I és formidable com no s’adonen que, per una equació algebraica infal·lible, no creure en res = creure en el no-res; si no existís res, no hi hauria problema, tot seria clar com l’aigua. El no-res és l’única cosa lògica, racional, lliure de tot misteri, perfectament simple i comprensible; però, esclar, el no-res és l’únic que no existeix -per definició- i tota existència és misteri. Cosa que pràcticament equival a dir que el fet de pensar és perdre el temps, ja que un no pot arribar enlloc: o bé no hi ha res o bé, si alguna cosa hi ha, és misteri impensable. Setges o assetjaments. Perquè en el cas que m’ocupa i en què en el fons no deixo de pensar és que sempre són elles les que no volen, no pas jo; el lliri de la castedat no és pas el meu fort, t’ho ben asseguro. I el fet és que elles no es deixen; amb honroses excepcions, naturalment, però ¿qui s’ha interessat mai per les excepcions? Les excepcions, les que es deixen…si et digués que des del moment que es deixen…si et digués que des del moment que es deixen ja no tinc ganes de res…I cal reconèixer que aquí hi ha un misteri; ¡misteri pertot arreu! Només en sentim autèntiques ganes amb aquelles que precisament no es deixen; que els ateus m’expliquin aquest misteri, els refotuts ateus. Però ca, no us saben explicar cap misteri ni res que hi valgui; només us saben parlar de progrés. ¡Us estaborneixen amb el progrés! I el que vull dir, si m’ho permets, és que tot plegat se’m fa tan de mal pair…!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s