Saber oblidar

Coses que es podrien dir sobre la niciesa. Per exemple, que no és neci qui la fa, sinó més aviat aquells que, un cop feta, no la saben encobrir. Podríem afegir-hi, també, amb la crossa de Gracián i el seu Oracle Manual i Art de Prudència (126), que, si és veritat que els afectes convé segellar-los, encara més ho hem de fer amb els defectes. És cert que tothom l’erra i s’equivoca, no hi ha ningú que se’n salvi, però amb una diferència: els sagaços saben desmentir els errors i, en canvi, els necis parlen fins i tot dels que encara estan per fer. I després hi ha el crèdit. El crèdit que consisteix sobretot en la modèstia més que no pas en el fet que, si hom no és cast, sigui si més no caut. Els descuits i les equivocacions dels qui són al poder es veuen i es noten més, talment eclipsis dels astres o llumeners majors. Que sigui, per tant, una excepció de l’amistat el fet de no confiar-hi els defectes; i ni tan sols, si pogués ser, la mateixa identitat d’aquests éssers; al capdavall, però, encara ens queda aquella altra regla del fet de viure (i de continuar), que  no és altra sinó la de saber oblidar.