Segons tots els indicis

Segons el diccionari, un indici és aquell signe que permet de presumir quelcom amb algun fonament. I així, aquesta calma és indici de tempesta, o no hi ha indici de millora i, encara, un indici enganyador…Un mot, per tant, del tot normal. Res a dir-hi. Res a dir-hi si no fos que, de sobte, apareix adverbialitzat: “indiciariament”. No ho havia mai sentit fins ara fa dos o tres dies en boca d’un ex-inspector d’economia o d’hisenda, no n’estic segur. Venia a dir que tal persona o tal altra, “indiciariament”, havia rebut quantitats de diners en B, o de sotamà. I ja està, amb això n’hi ha hagut prou perquè el suposat adverbi hagi estat adoptat en tota mena de converses i de tertúlies tant és que siguin en català o en castellà. Segons tots els indicis. Ara, potser és que, tot plegat, aquesta expressió és admesa a l’argot judicial, no ho sé. Senzillament, m’ha fet molta gràcia, la veritat.