Tot el que ja sabem

Llegir coses del tot estranyes al món d’avui, al món que ens toca viure. Llegir i fer mentre, a poc a poc, prenc consciència d’anar-me retirant camí del silenci i de la discreció total. I sense deixar de pensar, però, que la lectura, sobretot la dels llibres més bons i recòndits, és exactament una conversa amb éssers més savis i més interessants que els que podem tenir ocasió de conèixer al voltant nostre tal com ja Proust digué a Sobre la Lectura, aquest petit opuscle de 83 pàgines.

Després, en un dia com el d’avui que ja s’acaba, el record de tots aquells que deien que el soufflé va de baixa. Dissabte que ve, 11 de novembre, sant Martí per cert, jornada de pomes farcides a casa nostra (el relleno de tota la vida), Diada Nacional per a la Llibertat, carrer de la Marina, des de Travessera fins al mar, tot ha de ser ple a vessar.

I també aquesta cosa de “catalanistes no independentistes”. Quin oxímoron, Espadaler i companyia! Catalanista només ho és aquell que vol la llibertat de Catalunya. Perquè, si no, és espanyol. I que consti que no passa res: ser espanyol, o voler ser-ho, és una opció com qualsevol altra. La mar de respectable. Si no fos…tot el que ja sabem.