Una cosa que no vull ser

Sobre la necessitat d’estimar, em sembla clar que ens estimem en nosaltres mateixos, en les coses que som i que tenim, i en els nostres fills i en la llengua que parlem, també en els conciutadans, sobretot en aquells que tenim com amics. És aquest l’amor necessari, l’ànima de la nostra ànima, tal com ja Voltaire ens ensenyà. I l’esperit nostre que vola damunt ses ales flamejants. De manera que no sé per què, a sant de què, he de ser una cosa que no vull ser, que mai no he volgut ser i que, per tant, vull deixar de ser atès que ni me l’he estimada mai ni me l’estimo.