Com si fóssim tan importants

A l’Enquiridió, d’Epictet (≠55 – 138), es pot llegir que l’actitud i el caràcter de la persona vulgar és la de qui no espera mai de treure un profit o un perjudici d’ella mateixa, sinó sempre dels altres i de les coses exteriors. I que, en canvi, l’actitud i el caràcter de les persones sensates és la tots aquells éssers que qualsevol profit i qualsevol perjudici els esperen sempre d’ells mateixos.

I que, igualment, els signes dels qui progressen són els de no blasmar mai ningú, de no elogiar tampoc mai ningú, ni de queixar-se’n. Cap acusació envers ningú ni donar-se-les personalment de res, com si fóssim tan importants o estiguéssim segurs de saber del cert qualsevol cosa. El qui progressa és aquell que, en trobar obstacles i impediments, se n’acusa ell mateix. I si algú el lloa, es riu d’aquell que ho ha fet; i si algú el blasma, no es defensa pas…I si mai apareix com estúpid o ignorant, tampoc això el preocupa gens…Sisplau, no paris mai esment en allò que puguin dir sobre la teva persona: no és una cosa que depengui de tu. Fes el fet, això sí. I, finalment, procura no agafar mania a ningú que et vulgui bé.