Res de seriosament preparat

Conversa telefònica amb en Santi. Aquesta sensació que no hi havia res de seriosament preparat. Bla, bla, bla. Gairebé com de xitxarel·los. Si hi hagués hagut de veritat alguna cosa, ni que hagués estat una o dues simples estructures, no hauria d’haver costat gens d’acabar de proclamar-ho tot i de fer públiques les lleis corresponents i d’abaixar la bandera espanyola de Palau. Res de tot això no ha passat. I ara presó i exili, i unes eleccions encara autonòmiques i que no ha convocat qui, en tot cas, hauria hagut de tenir la potestat de fer-ho. Representa que no és pas d’això, del que es tractava. No sé com alguns han pogut tenir la barra de fer veure que tenien tan clares coses que han resultat ser tan fosques! I així ni tan sols Israel ha gosat donar-nos suport. I és indignant que més de mig govern sigui a la presó, esclar que és indignant, i també que els hagin tractat d’una manera tan vexatòria. Però ja es veu que no n’hi ha prou, només amb el pacifisme. Faran falta moltes més coses a banda de manifestacions i pacífiques aturades generals. Més nassos, per dir-ho d’alguna manera. No hi ha cap independència que s’hagi aconseguit en so de pau.