Una única cosa al cap

Gens de ganes de fer res. Ni de llegir, ni de sentir música, ni de veure pel·lícules. Res. Una única cosa al cap, una d’única. Les persones del govern que són a la presó, i les seves famílies i els fills, algun dels quals ahir, justament ahir, feia anys. Em demano si de veritat s’han de respectar totes les decisions judicials. Més de mig govern a la presó, igual que Sànchez i Cuixart, i la resta a l’exili. Sense haver-lo demanat, però a l’exili. I mentrestant tots aquests Bárcenas i companyia encara se la campen després de tants i tants anys. ¿Estat de Dret? ¿Estat democràtic? ¿De debò? I el cas és que ara, passades ja 24 hores, no acabo d’entendre per què no s’hi quedava tot el govern, a Bèlgica.