Pàgina d'inici » Dietari » Incertesa

Incertesa

Relat de la incertesa. Molt bé. Moltes coses que ja sabem com, per exemple, el fet que l’assimilació ideològica com a mètode de consens, a través de la por i de les amenaces, garanteix, amb l’adhesió mental d’un poble, períodes molt més llargs de domini econòmic. Un estat modern, com si aquest d’Espanya ho fos gaire o, senzillament, com si volguéssim que així fos el nostre, ha de promoure alhora la instrucció i la ignorància tot procurant disposar de tècnics ben preparats, experts monogràfics en disciplines diverses i rendibles (i aquí és fàcilment comprovable el menyspreu que el poder des de fa tant de temps manifesta envers el que en diem “humanitats”) i que no estiguin en condicions de dubtar de res, és a dir, de demanar-se si allò que fan té alguna mena de sentit i per a qui el té (J. Tuson). I després hi ha la fractura. No m’he pogut estalviar de sentir la senyora Arrimadas, ésser turbulent i narcisista, aquesta mateixa tarda. Catalunya fracturada, diu. Com si no ho hagués estat sempre. Un servidor és sempre que s’ha sentit fracturat. Callàvem, però. I així semblava que no n’hi havia, de fractura. Ara, a la que hem hem deixat de callar i hem pogut fer saber el que de veritat volem, aleshores sí, aleshores, segons ella, fractura. Aspira a presidir Catalunya, pobres de nosaltres, no ho pot amagar. I, esclar, amb gent com ella sí que és del tot impossible una Catalunya en què tothom s’hi senti útil i còmode. Incertesa, sí. I preocupació. I també, no sé com dir-ho, mala llet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s