Pàgina d'inici » Dietari » Aquest puto fil

Aquest puto fil

Dies de silenci, encongit i compungit, tot recordant aquella vegada que ella va venir a veure’m a Leganés, on m’estava, perquè hi feia aquella mili que  no tenia manera d’entendre. La història venia de l’adolescència però a partir d’aleshores va durar a penes quatre anys més i hi ha dos fills que hem estimat i estimem cadascú en el seu àmbit. Ara potser ja no, però la veritat és que he estat el que se’n diu un cap verd, una equivocació rere l’altra. I és així que hem anat passant al llarg del temps, un poc cadascú per la seva banda, fins que, un cop ja refetes les trajectòries vitals, al final la relació ha estat de respecte i d’amabilitat recíprocs. I ara haig de callar, de pregar i de restar en silenci. La malaltia sobtada que l’empeny vers al límit de tot, just pocs mesos després d’haver-se jubilat de la feina que li ha ocupat quaranta anys de la seva vida, m’hi empeny i em fa córrer a abraçar-me amb els fills que ja fa dies que no es mouen del costat de la mare. I el fet de no saber què dir ni què fer-hi, amb aquest puto fil del qual tota cosa, i tots plegats, pengem.

One thought on “Aquest puto fil

  1. Retroenllaç: La nafra | miquelcolomer

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s