Farcits d’amenaces

Però nosaltres distingim -vaig dir posant-li la mà a la màniga de la túnica com a resposta a la seva apel·lació-, nosaltres distingim, pare reverendíssim!, entre els qui només volen guanyar-se el pa amb el seu treball i els qui es mengen el pa dels altres i no tenen altre objectiu a la vida sinó aconseguir-lo per mitjà de la peresa i la ignorància, i tot sigui per l’amor de Déu”.

Plaer, un cop més, de la lectura de “Un Viatge Sentimental de mossèn Yorick per França i Itàlia”. Laurence Sterne. Llibre que s’hauria de donar a llegir a escoles i instituts, però que segurament ni a les facultats de lletres no es llegeix. Galeria de retrats. El frare, la dama, el cavaller que ven patés, la noia de la llibreria. No és un viatge per monuments i catedrals. Ni per museus. Viatge per la vida perquè una noia pot ser més interessant que una catedral i un ase mort més instructiu que un filòsof viu i els detalls amables de la vida que ens fan el camí més planer. I Sterne, que t’obliga a omplir els buits d’allò que no diu i tanmateix intueixes. Viatjar amb aquest esperit és potser la principal escola. L’heroi discret que passa la vida allunyat de tot heroisme grandiloqüent. I també d’aquest parèntesi encara obert, aquí entre nosaltres, farcit d’amenaces adreçades ara Ensenyament i a Mossos, escola i seguretat. El català els fa nosa, sempre els n’ha fet. I també la policia que tenim. Els fem nosa, per tant, i no em cansaria mai de dir-ho. Parlem i pensem en idiomes diferents i, doncs, també la visió del món que aquest fet comporta és diversa i diferent. La realitat d’ara mateix, una realitat que ja ve de molt de temps enrere, desdiu tot el que aquí intenta explicar Muñoz Molina. No hi ha cap pla d’igualtat i, entre moltes d’altres coses, s’oblida de dir que a Francoland, a casa seu, no han sentit mai la seva llengua perseguida i que, a més a més, encara s’hi subvenciona, i amb cèntims públics, coses com ara la “Fundación Francisco Franco” dels nostres pecats. Res a veure amb cap heroi discret, per cert.