Una peça que fa nosa

La puntualitat és una obra mestra, sí, però abans d’ahir hi hagué aquella hora de retard que d’acord que, si no hi eres, no ho pots saber del cert, però que el que vas endevinant és una trencadissa que fa suposar que malauradament la cosa encara podria anar per llarg. Algú s’ha arronsat, no sé si amb raó o sense, però el cert és que el fet d’assumir no és el mateix que el fet de declarar i la suspensió immediata del que no s’ha declarat, una suspensió de setmanes, potser al capdavall el que provoqui sigui la convocatòria d’eleccions que deuran batejar coma constituents però que vés a saber si ho seran de veritat. Sembla que tinguem mala peça al teler. Si més no, alguna peça que fa nosa. Mentrestant, a l’altra banda, el que se sent és aquest xiuxiueig de reforma constitucional per mantenir-nos entretinguts, qui vulgui entretenir-s’hi, anys i anys, per molts anys, tot contemplant naturalment els toros des de la barrera. Vull dir que, de moment, la cosa aquí entre nosaltres no ha arribat a ser ni efímera. Parèntesi obert, però.