Pàgina d'inici » Dietari » Sense rellevància aparent

Sense rellevància aparent

Històries aparentment insignificants, però en el fons extraordinàries, a les quals aquest dematí de diumenge em plau de tornar mentre falangistes i tota mena de sequaços es manifesten a Barcelona. Més que res per no pensar-hi, escullo el plaer de tornar a un dels més brillants narradors nord-americans dels anys 20, Sherwood Anderson (1876-1941). El llibre on hi ha aquestes històries que protagonitzen personatges sense rellevància aparent és Winesburg, Ohio i és una meravella que Cercle de Viena publicà entre nosaltres el 2009 amb traducció del tot impecable de Francesc Parcerisas i en què un escriptor vell mata les hores, des del llit, contemplant tot el que passa sota la finestra de la seva habitació al carrer principal de Winesburg. I sembla que no hi hagi de passar gran cosa atès que Winesburg no és res més que un poble polsegós de l’oest americà. Però un poble on hi ha la gent, és clar. Als pobles, per petits que siguin, sempre hi ha la gent que hi viu, i a Winesburg hi ha sobretot grangers i botiguers, i, a més, uns quants metges, un banquer, un vicari presbiterià. I la mestra, la mestra que cada nit llegeix al llit, nua, fins que aconsegueix agafar el son. I hi ha la gent que beu i tot allò que arriba a confessar sota els efectes dels destil·lats diversos, i els rumors, i allò que ningú no diu però que l’escriptor vell, des del seu llit, sap perfectament descobrir a través de qualsevol gest imperceptible. Epicentre de vides on tots aquests personatges han intentat, i intenten, amagar-se ells mateixos tota la veritat del que són i la pregunta més important de quan i ens quins moments, en realitat, han viscut la seva vida. Winesburg, Ohio. Plaer de llegir aquest llibre. Anderson, el mestre de la generació perduda, segurament més que Cheever o Ford, per exemple, o que el mateix Carver, es va morir al Panamà el 1941 en empassar-se l’escuradents que sostenia l’oliva del vermut que s’estava prenent. Es disposava a emprendre un viatge a l’Amèrica del Sud. Molt bé. I ara, després de tota aquesta estona de feliç entreteniment i arribats ja a quarts de dues d’aquest migdia, un servidor que, finalment, se n’anirà d’aquí. No sap on anirà ni què farà, però el cert és que se’n va. Cap rellevància.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s