Pàgina d'inici » Dietari » No t’hi pensis

No t’hi pensis

Catalunya fracturada. Una expressió que delata. Quina gràcia. Perquè es veu que abans no, que abans no n’estava, de fracturada. Ni durant, posem per cas, la dictadura de Primo de Rivera, ni durant la del franquisme, aquest franquisme que encara habita l’ànima de tants i tants. No, es veu que aleshores no hi havia fractura a Catalunya. Que gros. Va, home, va. L’única cosa que passava era que una immensa majoria -i d’acord que una majoria que no ha fet sinó créixer i créixer- senzillament callava, ajupia el cap i es deixava fer atemorida. I, com que ara això s’ha acabat, ara sí, fractura de no sé quina normalitat democràtica. De manera que, sisplau, no t’hi pensis, davant de tot això,

No t’hi pensis, fes-ho, / fes-ho amb la ceguesa / i l’art vell de la natura, la sortida / diària del sol, els roents / claus de Crist, fes-ho / amb les mans subjectes / a la lenta caiguda de l’acte / humà, repenjant-te en l’únic / bastó segur, la calç.

Després, alegra-te’n, després / d’alegrar-te’n recull / de terra, com si fos una finíssima / agulla de llum / esmaperduda, un altre / propòsit, i comença / de bell nou, i torna a néixer. (De Les Imminències de Màrius Sampere, No t’hi pensis)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s