Pàgina d'inici » Dietari » Fer-se enrere és de covards

Fer-se enrere és de covards

Segurament és cert que, al capdavall, acabem acostumant-nos al mal i a l’angoixa del patiment. Però la qüestió, aleshores, és que, si això és així, ¿com és que amb el pas del temps patim cada cop més? Pavese deia que l’única alegria de la vida és començar i que és bonic viure perquè viure és començar, començar sempre, a cada instant. La lliçó és sempre una de sola: llançar-s’hi de cap, sense protecció, a pit descobert i saber aguantar el càstig. És millor patir per haver-nos atrevit a actuar seriosament que no pas retrocedir, esquivar, eludir. Fer-se enrere és de covards. I al final tot s’acaba pagant més car, molt més car. No tinguem por. Els anys són una unitat del record i, potser, al final no recordarem els dies sinó els instants diversos de tots aquests dies que ara vivim. I és que després encara hi ha una altra cosa i aquesta és que, enmig de tanta barreja, la imparcialitat no és possible tot i que el mateix Voltaire es demanés, justament a Mélanges, on deu ser el punt de suport, els mitjancers, o mediadors com ara es diu,  i que aquesta seria l’obra mestra no només de la raó sinó també de la imparcialitat, o equidistància, que encara alguns pregonen. L’autoritat de qui de moment té el poder sempre vol fer-se més grossa, sempre vol infondre més temor i més por amb, posem per cas, aquests males mayores que hem sentit dir avui mateix. Els altres, els encara sotmesos, el que d’altra banda no hem de fer és caure només en la queixa. Som els bons i tant és, per exemple, que La Caixa i el Sabadell traslladin ara les seves seus centrals. Això no afecta en absolut els cèntims que hi puguem tenir, o no, dipositats. Ja tornaran quan el moment serà arribat. I tant que tornaran! No cal que fem cap transferència ni que hi perdem més el temps. I, aquí, la balança de què també parlava Voltaire només s’igualarà a partir del dia que amb Espanya s’hi pugui parlar de tu a tu, d’igual a igual, i que cap tribunal dels seus, a partir de la proclamació dels resultats del Referèndum -que per cert encara diuen que, de referèndum, no se’n celebrà cap- i de la promulgació de la Llei de Transitorietat i de la conseqüent independència, ja no pugui mai més suspendre plenaris del Parlament que no han estat ni convocats. Encara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s